Martin frost sha passat els tres últims anys escrivint una novel·la i necessita un descans. no té plans, només aspira a estar se unes setmanes al camp, a no fer res, a viure com viu una pedra. i sinstal·la a casa dels seus amics jack i anne restau, lluny del brogit mundá i novaiorqués. peró amb unes poques hores de silenci i daire pur en té prou, i de sobte una idea li comença a voltar pel cap. així és com comencen sempre els contes: un minut abans no hi ha res i al minut següent, de cop i volta, ja són aquí, esperant per sortir a la llum, per enfilar se a la página, per començar a viure una vida que no és de pedra. martin comença a escriure, tot just una línia. no será un relat molt llarg, vint i cinc o trenta págines, quaranta a tot estirar, i es quedará a casa dels seus amics fins que lacabi. sen va a dormir i es desperta a lendemá amb una noia mig despullada al llit que diu que es diu claire i que és la neboda dels restau.la vida interior den martin frost té una história complicada. al principi va ser el guió duna pel·lícula de trenta minuts per a una série de dotze episodis, els contes erótics. el projecte es va encallar, auster el va deixar de banda i va començar a escriure el llibre de les il·lusions. pero com que a la literatura tot es transforma, la história de martin frost i claire es va convertir en una de les últimes pel·lícules de hector mann, el crepuscular cómic i director de cine protagonista daquella novel·la. i ara, lúltim i potser definitiu avatar dela vida interior den martin frost, és aquest guió de la pel·lícula que paul auster ha escrit i dirigit, una fulgurant celebració dels plaers de lamor, de lart, de la invenció, de la trama subterránia que ens envolta i (ens porta a tots) a linfinit laberint de la vida i la literatura.
